Sóc Antonio Presencia Crespo, acompanyant terapèutic. Vaig crear l’ATVE (Acompañamiento Terapéutico de Vínculo Extensivo, «acompanyament terapèutic de vincle extensiu») a partir d’una cosa que he vist moltes vegades en el meu treball amb persones que volen eixir d’una conducta addictiva. En sessió, una persona pot entendre amb claredat el que li passa. Però quan torna a la seua vida, una discussió, una nit de solitud o fins i tot l’eufòria d’un bon dia poden desbordar-la. El vincle que construïm en sessió es prolonga mitjançant un contacte acordat entre trobades. Amb el temps, la persona pot anar fent seua una experiència que costa assimilar quan s’ha viscut molt de temps guardant-se les coses: el que em passa puc compartir-ho, i puc fer-ho abans d’arribar al límit.
Aquest aprenentatge es dona en dies bons, en moments d’eufòria, en vesprades rutinàries i també quan alguna cosa frustra, fa mal o fa vergonya. De vegades, el punt de partida és tan senzill com dir «no sé què em passa, però porte tota la vesprada donant-li voltes a la mateixa cosa». Poder compartir-ho quan eixe pensament comença a guanyar pes obri un espai per entendre què hi ha darrere. Per a qui té dificultats per reconéixer i posar nom al que sent, el que anomenem alexitímia, estes converses són una manera d’aprendre a distingir l’enuig de la tristesa, la solitud de l’avorriment, o el cansament de les ganes d’escapar-se un rato.
Posar en paraules el que un sent és també una manera de regular-ho. Quan la persona aprén a reconéixer el que li passa, a compartir-ho i a descobrir què necessita, va guanyant marge per respondre d’una altra manera. Així, la conducta addictiva pot anar perdent part de la funció que complia com a alleujament ràpid. El que al principi s’aprén en el vincle (adonar-se’n, dir-ho, demanar ajuda a temps) va convertint-se en una capacitat pròpia per cuidar-se en la vida quotidiana.
Com funciona l’acompanyament ATVE
L’Acompañamiento Terapéutico de Vínculo Extensivo (ATVE) és un model d’acompanyament psicosocial centrat en les addiccions comportamentals, especialment la pornografia. Es basa en un vincle sostingut que arriba a la vida quotidiana de la persona acompanyada.
Dues maneres d’estar present
Les sessions presencials o virtuals es combinen amb missatges, àudios o trucades acordats. Una presència sostinguda per reconéixer el que sents, detectar desencadenants i afrontar els moments difícils.
Entendre, sostenir, avançar
Reconéixer senyals primerenques. Buscar maneres de regular les emocions. Preparar respostes davant de l’impuls. Aprendre d’una recaiguda sense perdre de vista la teua dignitat i la teua autonomia.
A qui va dirigit l’ATVE?
Per a persones adultes que decideixen demanar acompanyament per voluntat pròpia. L’acompanyament d’Antonio se centra en les addiccions comportamentals, especialment la pornografia, i en conductes relacionades amb el sexe, el joc i l’ús digital. També acompanya addiccions a substàncies, com l’alcohol i el cànnabis, i situacions de policonsum (ús de vàries substàncies).
No va dirigit a menors ni a persones obligades per tercers. L’acompanyament no substitueix el tractament mèdic o psicològic ni l’atenció per a la desintoxicació. Quan cal atenció clínica, es planteja derivació o coordinació professional.
Què pot passar entre dues sessions
Imagina que l’impuls de veure pornografia sol aparéixer en arribar a casa, quan estàs cansat i tens el mòbil a mà. En sessió revisem què passa en eixe moment i acordem una resposta que puguis posar en pràctica. Si forma part del que s’ha acordat, pots enviar un missatge breu o indicar amb un número com d’intens és l’impuls. En la sessió següent revisem què t’ha ajudat, què ha sigut difícil i què convé ajustar. Amb el temps, este treball busca que puguis reconéixer abans el que et passa i prendre les teues pròpies decisions amb més marge.
Què passa en la primera trobada?
En la primera trobada parlem del que et porta, sense que hages de contar res que no vulgues. Explorem què està passant, què has provat i què esperes. Al final valorem junts si l’acompanyament encaixa amb tu i, si continuem, acordem com començar: ritme de sessions, canals de contacte i un primer objectiu concret.
Com s’organitza el contacte entre sessions?
El contacte entre sessions s’acorda de manera personalitzada: quin canal fem servir (missatges, àudios o trucades), per a quin tipus de situacions i amb quines expectatives de resposta. No és un servei d’urgències ni de disponibilitat contínua: és un suport acordat dins d’uns límits clars que fixem a l’inici.
Què passa després d’una recaiguda?
Una recaiguda no interromp l’acompanyament. En la sessió següent revisem què va passar abans, en quin moment va ser més difícil demanar suport i què convé canviar en el pla. Es treballa sense culpabilitzar: la recaiguda s’usa com a informació per ajustar el que s’ha acordat.
Quan es coordina amb altres professionals?
Quan cal atenció psicològica, mèdica o una altra atenció especialitzada, es planteja la derivació o la coordinació amb eixos professionals, sempre acordant-ho abans amb la persona. L’ATVE complementa eixa atenció; no la substitueix.
Una mirada des de la geografia de la cura
La geografia de la cura estudia com els llocs, els horaris i les relacions influeixen en el fet que una persona puga rebre suport quan el necessita. Des d’esta mirada, l’ATVE acosta l’atenció de quatre maneres: arriba als llocs on la persona viu la seua dificultat, pot acompanyar, segons l’acordat, en moments de més fragilitat, redueix la vergonya de demanar ajuda gràcies a un vincle amb una persona coneguda i ofereix una presència sostinguda de confiança. Més sobre esta línia de recerca.
Un acompanyament amb límits clars
L’objectiuno és controlar la persona acompanyada, sinó acompanyar la seua autonomia progressiva. El ritme i els canals s’acorden de manera personalitzada. L’ATVE complementa la psicoteràpia o el tractament mèdic; no els substitueix.